PERPINYÀ A BANYULS DE LA MARENDA

Carnet de croquis d'un pintor grenoblois. Dibuixos originals de

DIODORE RAHOULT

MAIG DE 1842 EN ROUSSILLÓ

Diodore RAHOULT era un jove estudiant a l'Escola belles arts de Grenoble quan ha vingut visitar el ROUSSILLÓ el maig 1842.

Mirant els seus croquis i els seus esbossos, tan apassionants com una fotografia, si no menys precisos, es pot imaginar la «gènesi» de la nostra regió. No coneixem res del ROUSSILLÓ d'aquesta època llunyana, sinó gràcies a aquest jove viatger, ho endevinem bullint de vida. D'una vida més serena que la d'avui, que ha fet el seu fons de comerç del turisme i de la seva ineludible mentida organitzada, púdicament batejada "màrketing" o "publicitat", indispensable superxeria quan es vol seduir l'estiuejant i fer-li desembutxacar el màxim de diners.

La Terra no està més respectada sinó venut sense pudor, sense recança, amb la satisfacció malsana de l'avar.

Es ven a preu d'or allò que ens han llegat els catalans d'ahir, que no sabien que el resultat dels seus esforços, de la seva pena, del seu treball acarnissat i del seu orgull a fer-ho bé s'anava a fer el "folklore", verdadera vaca-a-llet dels temps a venir.

Només heus aquí, el folklore no és la vida, i hi ha un abisme cada vegada més profund entre la realitat i el somni venut al més oferint. Hi ha gruixut a apostar que els catalans que descobriran els croquis del jove RAHOULT sentiran la nostàlgia que es prova evocant el paradís perdut.

El 1842, les platges de la Costa no eren envaïdes més que pels remailleuses de xarxes, els pescadors i les dones les quals, a l'hora de la tornada de les barques, venien comprar el peix, base essencial dels aliments de les llars modestes que no compraven carn, massa menjar per a les seves persones primes tornades, més que als dies de festes i encara, per als més ben parcel·lats.

La vida era aspra en aquest temps allà, amès els nostres avis no semblaven portar-ne pitjor si se'n creu els croquis de Diodore RAHOULT, potser fins i tot era més feliç que no ho som avui... que sap ?

Més enllà del temps, agraïm aquest artista del qual els croquis, més d'un segle i mig després de la seva creació, ens entendreixen i ens deixen somniadors.

Tindrà en té prou d'un esbós ràpid i ansiós, llançat a corre-cuita sobre una fulla de velin, perquè de les cares, de les siluetes, dels paisatges, moments de vida fugitius siguin per sempre salvats de l'oblit.