L'ARQUITECTURA

L'art romànic rossellonès apareix i es desenvolupa dins d'un gran moviment artístic que afecta l'Europa Occidental entre el segle X i el XIII. Participa doncs al naixement i a l'expansió de l'art romànic europeu, més enllà dels fronteres de nacions i d'Estats. Tanmateix adquireix en Rosselló algunes característiques particulars gràcies a l'emergència de tradicions locals, de l'originalitat d'artistes, de la naturalesa dels materials, de les restriccions de la geografia i de la història que imposen tries polítiques, de tal manera que es pot parlar, d'una certa manera, d'un romànic del Rosselló.

L'ART PREROMÀNIC

Abans que no apareguin les primícies de l'art nou vingut d'Itàlia, es construïa i es decorava al Rosselló utilitzant tècniques heretades del passat local i de velles tradicions mediterrànies. Els monuments que subsisteixen, anteriors a l'any mil, pertanyen a l'esfera d'influència artística que es denomina d'una manera bastant genèrica, l'art preromànic.

Al nombre dels edificis preromànics que es pot citar com a particularment característics i prou correctament conservats, hi ha : petits monuments rurals tals com Sant Miquel de Sornià, Santa Felicitat de Sornià, Sant Vincenç de Forques, Sant Nasari i Celse d'Ansinyan, la meitat nord de l'aqüeducte d'Ansinyan, Sant Martí de Fenollar a Maurellàs... al costat d'un nombre força més important d'edificis en gran part arruïnats o molt modificats.

- hi ha finalment les tres esglésies abacials, sant Miquel de Cuixà, Sant Genis des Fontanes, Sant Andreu de Sureda.

Característiques de l'art preromànic en Rosselló

A dir la veritat no és molt diferent del que es pot observar arreu de Catalunya o al Llenguadoc veí.

Plans

- Els petits edificis rurals són a una sola nau (4 a 12 m), els murs són sovint brodats per una petit banc de pedra (Fenollar).

- A l'est, es troba un absis quadrangular, més sovint trapezoïdal i decentrat respecte a la nau (veure aquest decentrament de dalt del pujol que domina Sant Miquel de Cuixà).

- Entre nau i absis s'aixeca un mur en el qual s'ha reservat un arc de triomf. La separació entre els dos elements de l'església és ben marcada pel sortint important de piédroits i pels graus que realcen el santuari.

- De manera excepcional, el santuari és en forma d'absis arrodonit (Absis sud de Sant Miquel de Sornià; absis de Santa Maria de Formigueres)

- Sornià presenta la característica bastant rara de dues naus ajuntades, paral·leles, amb una porta de comunicació entre les dues. La nau nord és la més antiga. La del sud (final del segle X) és una ampliació de l'església.

Moda de construcció

- Es construeixen en opus incertum (pedres brutes, no desbastades), ofegada al morter, sense preocupació de fonaments regulars.

- Les armadures metàl·liques d'angle o els perímetres d'obertures són aixecats sobre grans còdols tallats.

- S'utilitza tan sovint cossols d'opus spicatum.

Les finestres estretes no tenen ébrasement exterior, són superades per una llinda monòlita escotada d'un petit arc.

- Els arcs són caracteritzats per un important sortint dels piédroits. L'arc mateix pot ser ultrapassat (Sornià) o no (aqüeducte d'Ansinyan).

- Aquests arcs han pogut pujar a còdols tallats o, sovint, són dibuixats en reserva al mur i clavats al cim. Se'ls pot denominar "de tradició visigòtica" en base a la utilització pels Visigots de formes comparables, però ells són en realitat els hereus d'antigues tradicions romanes. En cap cas no són àrabs o mossàrabs al Rosselló.

Les naus són tallades. Els absis són de vegades vernissos per una volta ple cintra recaient darrere de l'aplom dels murs portadors. 

Les esglésies abacials preromàniques

En l'aspecte de l'arquitectònica, les tècniques de maçoneria són idèntiques a aquelles empleades als petits edificis. El que varia, essencialment, allò són les dimensions i els plànols.

Sant Genis i sant Andreu tenen vastes naus úniques, abans estructurades. Hom no es deixarà abusar per les voltes tardanes de l'època romànica.

Aquestes esglésies posseeixen igualment un creuer àmpliament desbordant.

El creuer és encorbat, igual com els absis. La volta recau darrere l'aplom dels murs.

En aquestes esglésies abacials, les finestres són de gran dimensió, segons la tradició carolíngia o paleocristiana.

Els arcs són de tradicions visigòtiques.

Sant Miquel de Cuixà té tres naus o, més exactament, una nau ample i dos passadissos laterals de circulació, més curts a l'oest, abans estructurats. Les separacions de les naus són murals, fent-se la comunicació per arcs fortament ultrapassats, oberts als murs.

El cor quadrangular i descentrat respecte a la nau, reprèn certament els contorns d'un edifici anterior.

Les grans obertures, de part i d'altra del santuari, portes superades de finestres no tenen, curiosament, d'equivalent que a l'Orient.

Decorats

Els decorats pintats només subsisteixen en l'estat de rastres a sant Miquel de Cuixà on havien de cobrir una gran part de l'edifici. Les pintures eren en base de color ocre, vermell, blanc.

els decorats esculpits preromànics no són molt abundants en Rosselló. Del VIII° al XI° segles, podem destacar

- el cup dels fons baptismals de la catedral sant Joan de Perpinyà abans a sant Joan el Vell, representant un cup de fusta del qual les douelles serien estretes per un cable, amb una figuració esquemàtica de cap pentinat a la manera siriana,

- vuit envelats de la part oriental de la cripta de sant Martí del Canigó, d'ascendència bizantina per l'épannelage amb reminiscències hispanoromanes o visigòtics en la decoració, tractats de manera molt rústica.

- la pica de marbre de sant Andreu de Sureda condecorada a cara plana amb fulles d'heura, d'una trena a tres brins, de raïms i d'un motiu de volutes.

- quatre taules d'altar a lòbuls, en la tradició de les taules narboneses del qual els motius segon s'aparenten a les decoracions a lòbuls de les taules sirianes i a decoracions d'ivoris carolingis.

La més destacable és la de la catedral d'Elna, potser contemporània de 916.

LA PRIMERA EDAT ROMANÀNICA

Arquitectura

Ell neix al Rosselló per primera vegada a sant Martí du Canigó entre 1005 i 1009, en la part occidental de l'església inferior, obra del monjo de Cuixà, Sclua, després a sant Miquel de Cuixà, després de 1010, a les naus transversals del Pessebre en principi, obra potser del mateix Sclua, després en totes les extensions de l'església abacial manades per l'abat Oliba.

Es pot considerar que la primera edat romànica recobreix, globalment, el segle XI . Pertanyen a aquest mateix estil, a més dels edificis designats abans: - l'església abacial d'Arles de Tec - la catedral d'Elna – santa Eulàlia de Fullà – sant Nasari de la Resclosa Alta - La nau de Serrabona – sant Vicenç, per només designar els edificis més interessants.

Característiques

Aquest art nou és el fruit d'una aportació exterior però no vacil·la, en cas de necessitat, a integrar tradicions locals.

Itàlia del Nord i principalment Llombardia, sembla ser a l'origen de les innovacions arquitecturals. És probable que hagin estat aportades per paletes llombards, però és possible igualment que mestres d'obres locals s'hagin format a Itàlia. Va ser potser el cas de Sclua.

S'ha de notar que el Rosselló és una de les primeres regions d'Europa, fora d'Itàlia, a rebre l'art romànic, poc després de l'any mil

Els caràcters més destacables d'aquest art són:

- la invenció de la pila articulada que divideix la nau en trams,

- la generalització de la volta a ple cintra o d'arestes, portada o no per arcs doubleaux. Tanmateix, al Rosselló es continua sent molt de temps fidel a la coberta en carcassa i molts edificis no reben una volta sobre les naus fins al segle XII (Arles),

- la utilització d'un conjunts de petits còdols rectangulars tallats al martell, disposats com a cossol regular amb juntures espesses,

- l'ébrasement exterior de les finestres superades d'ara endavant per un petit arc clavat,

- la decoració de petits arcs fistonant el cim dels murs, sovint associats als lésènes llombardes,

- la instal·lació de nínxols exteriors en la volta dels absis (Arles),

- l'aparició del campanar de tipus llombard a sant Miquel de Cuixà, imitant els campanars italians (Fruttuaria), sobretot de la regió de Comes.

Les resistències a l'art llombard es manifesten des del començament, en la construcció de l'església alta de sant Martí del Canigó amb la seva nau coberta en cintra unit, descansant com una tapadora sobre columnes,

- la decoració d'arcuacions i de lésènes no imposa arreu,

- permanència, de vegades, de l'opus incertum o de l'opus spicatum,

- finestres sense ébrasement exterior.

La decoració

Mentre que, per regla general, el primer art romànic a Europa es distingeix per la pobresa de la decoració esculpida, al Rosselló apareixen molt aviat tallers d'escultors dels quals la producció és destacable.

Els capitells de la nau de l'església superior de sant Martí del Canigó compten entre les primeres realitzacions encara rudes de l'escultura Rossellonesa. La cistella troncocònica és coberta de motius vegetals en un estil rustra, molt lineal modelat a cara plana, que deu molt a la tècnica dels ivoirers.

L'art d'esculpir marca un progrés decisiu amb el llindar de sant Genís de Fontanes, primera realització esculpida de l'art romànic català perfectament datada de 1019-1020. Sentit molt agut de la composició, abandó del senzill|simple gravat per arribar al modelat, fan d'aquesta realització una verdadera obra mestra.

En la línia del taller de sant Genís de Fontanes cal notar la decoració de la façana de sant Andreu de Sorède, primera aplicació de l'escultura a un conjunt monumental, i la façana de l'església abacial d'Arles.

A un tot altre ambient pertanyen els fragments dispersats d'una porta de sant Joan el Vell. L'estil ens acosta del marbre narbonès dels segles X-XI i el model d'aquesta porta s'ha de recercar en fonts paleocristianes. Aquesta escultura testimonia el renaixement antiquisante a partir del segle XI

A la mateixa època es segueix la sèrie de les taules amb altar a lòbuls, però en l'estil local que representa variants respecte al de la tradició narbonesa. Exemple, la taula de sant Genís.

Cal finalment col·locar entre les realitzacions de la primera escultura romànica els capitells encara aspres de la catedral d'Elna. Conserven l'épannelage dels capitells compostos clàssics però la seva cistella és més massiva. L'escultura és plena d'arcaismes però anuncia ja fórmules que seran desenvolupades al segle següent.

Santa Maria de Planès

Cal citar a part de l'estranya església de Planès del qual la construcció podria ser de final del segle XI , a la unió de les dues edats romàniques. És un edifici a plànol centrat superat per una cúpula establerta sobre tres massissos de maçoneria disposats en forma de triangle equilateral. El tot inscrit en un cercle. Gens de misteri tanmateix en allò. El pla centrat és tradicional de les esglésies marianes i el triangle equilateral és símbol de la Trinitat. Finalment es pot veure en aquest santuari poc comú una altra representació de la idea que ha presidit la construcció per l'abat Oliba dels dos santuaris superposats de Cuixà dedicats a Maria i a la Trinitat.

No deixa de ser que l'església de Planès és excepcional, com l'antesglésia de Cuixà, i mereix una lloc a part dins l'art romànic Rossellonès.

LA SEGONA EDAT ROMÀNICA

No hi ha verdadera ruptura entre els dos períodes romànics. El segon que ocupa, globalment, el segle XII i s'estén fins al segle XIII marca l'expansió natural, fins i tot el perfeccionament dels descobriments tècnics anteriors. És per què hom preferirà parlar d'1° i 2° edat més aviat que d'1° i 2° art romànic.

Entre els monuments representatius, citem: la collègiale de Cornellà de Conflent, sant Jaume de Vilafranca de Conflent, sant Andreu d'Angostrina, santaMaria de Costoja, santa Maria d'Espirà de l'Aglí (amb els seus murs de marbres policroms), el priorat de Marcevol, santa Maria de Montferrer, sant Joan lo Vell de Perpinyà, l'església i el paller fortificat de Sequerra, la capçalera de Serrabona.

Característiques:

Cap gran taller d'església no és obert en Rosselló i, degut a això, no es comproven innovacions majors en arquitectura.

Hom es conforma, més sovint, de les experiències de l'època precedent. Només les diferències notables són:

- l'ús de pedres acuradament tallades en aparell mitjà (Cornellà). Però a la plana es continuen utilitzant el bloqueig i fins i tot les pedres de riu, com en les èpoques precedents.

- la generalització de la volta sobre tots els edificis. S'arriba a encorbar les esglésies romàniques del segle XI o les naus preromàniques que no ho eren (sant Genís, sant André).

- l'extensió de l'escultura en totes les parts de l'edifici (finestres de Cornellà) (- la creació de boniques portades sense escultures: sant Martí de Corsaví, santa Cecília de Cos, sant Pere de Riuferrer, o ricament decorats: Cornellà, Vilafranca, sant Joan lo Vell, Costoja, Va Confondre, El Voló, Monastir del Camp, Cabestany.

- una àmplia utilització dels marbres de Ceret o del Conflent per a aquesta escultura.

Claustres i tribunes

La principal característica de la segona edat romança Rossellónais resideix als claustres i les tribunes.

la continuació de la traducció en català es en curs ... disculpa-me i mercè per llur paciència