Acollida Tornada a l'àlbum fotos

 

PROCESSÓ DE LA SANCH

a Perpinyà

En fi de pàgina lira : "La polèmica". Sense aquesta lectura la seva informació serà truncada d'un aspecte important del que pensen els catalans d'avui sobre aquesta manifestació molt de temps respectada, però...

Festa sagrada per excel·lència, celebrada el Divendres Sant a PERPIGNAN, la processó de la Sanch és un seguici de penitents, vestits de negre o de vermell, avançant al ritme lent tambors.

Manifestació de la foi popular catalana sota la seva forma més impressionant, aquesta processó obeeix a un ritual, immutable des de fa cinc segles (sota reserva veure l'article en fi de pàgina "La polèmica").

El seguici desenfila als carrers del vell PERPIGNAN, abans capital del Regne de Majorque.

A l'origen, la cogulla era utilitzada pels membres de l' "Archiconfrérie d'assistència als condemnats a mort". Els membres de l'Archiconfrérie i el condemnat eren vestit a l'idèntic, el cap recobert d'una cogulla. Així la multitud acumulada sobre el passatge del sinistre seguici no podia reconèixer el presoner. Aquest ardit evitava desbordaments d'odi i de furor podent anar fins a la lapidació del desgraciat que, de totes maneres, avançava cap a la mort.

Avui aquesta processó commemora essencialment la Passió i l'Agonia del Crist.

Al capdavant de la processó, un penitent tot de vermell vestit escandeix la marxa del seguici amb una campana i precedeix el primer "misteri *". Segueixen els penitents que avancen al ritme campana, rodaments dels tambors velats de crep negra, i cants ancestrals d'una infinita tristesa.

El Crist portant la seva creu i el Crist clavat sobre la seva creu tanquen aquesta longitud desenfilada vinguda del fons de les edats.

La joia de la processó és sense context el Devot Crist de PERPIGNAN extens sobre el seu llit de pompa.

La llegenda diu que quan el mentó del Devot Crist afecti el seu pit, la fi del món començarà.

Cal dir que aquesta estàtua de fusta esculpit, d'altra banda molt impressionant pel seu realisme, és sotmesa au fil des ans a un estrany i inexplicable fenomen. El cap de l'estàtua s'inclina inexorablement cap endavant.

Gràcies als gravats i a les fotografies testimonis del passat, el que ho desitja pot fàcilment comprovar que el cap del Dévôt Christ es "mou". No cal més per posar foc a les imaginacions més fèrtils que prefereixen imaginar el pitjor més aviat que el millor.

La processó de la Sanch continua sent una de les més emocionants i espectaculars manifestacions roussillonnaises. La seva notorietat supera àmpliament les fronteres catalanes.

* MISTERI : representació de cada etapa de la Passió i de l'Agonia de Jésus, amb els instruments havent servit per al seu suplici (veure àlbum foto sobre la pàgina d'acollida).

LA POLÈMICA

Per honestedat envers aquells que llegirem, heus aquí un ample extret d'un article de protesta molt virulent, escrit en reacció a l'adjudicació d'un preu literari recompensant una obra jutjada deshonesta i inculta per l'autor d'aquest article.

Pensem que aquestes poques línies reflecteixen l'opinió dels catalans preocupats per trobar la puresa original de la seva cultura, puresa àmpliament embrutada al fil dels segles per les influències dels ocupants francesos i espanyols.

Com ho descobrirem, la Processó de la Sanch figura a bona plaça en aquest rebuig certament violent, però legítim.

"... Passem a l'altre fleuron, potser encara més digne d'aixecar la indignació : la molt mediatitzada Procession de la Sanch. Ja l'enunciat retira el seu important quocient d'incultura. Que és el que és que en aquest xampurreig hibridi francès: processó amb el català arcaic: Sanch?

I quin manester d'aquesta rebollida, que no porta res de nou després dels tríptics ja publicats i l'excel·lent estudi de Marie-Jeanne Trogno. En aquest petit tros d'estudi d'aquesta nova processó de la Sanch (115 pàgines) on el text no en compta més que un centenar i que, a part de l'última part, molt personal on l'autor recorda les baralles i polèmiques sobtades un temps per un amic íntim, tota la resta, que no és més que una rebollida, l'hem dit, d'estudis ja publicats, és a fer morir d'avorriment, amb ple de repeticions.

L'única cosa nova, i desgraciadament la més errònia i la que fereix més, és la que gosa fer d'aquesta exhibició fetitxista una TRADICIÓ CATALANA que es remuntaria al segle XIV llavors que el col·lectiu dels teòlegs catòlics col·laboradors de la Gran Enciclopèdia Catalana (cf CATOL) afirma molt precisament que : "a Perpinyà, aquesta processó va ser instituïda al XVIIè siècle". Associar la tradició catalana amb el segle XIV com a punt de sortida d'aquesta suposada tradició, demostra clarament greus llacunes en coneixements històrics ja que els grans historiadors barcelonesos estimen (citació integral) que : par el compromís de Casp de 1412 i a partir d'aquest esdeveniment, va ser, per a Catalogne, el començament de la seva desnacionalització (cf Santiago Sobrequés). Tot és de tradició espanyola en aquesta processó de la Sanch, inspirada sobretot per les injuncions i principis del Concili de Trenta (mitjà del segle XVI). Som ja lluny del començament del XIVè ! Incontestable : la tradició espanyola dels encapuchados, paraula traduïda per a les necessitats de la causa en el català : caperutxes. Tradició del tot espanyola encara : la de la Verge dels Set dolors representada amb el cor traversat de set punyals (iconografia purament espanyola en la cerca del patetisme ostentatori i del cruel). Aquesta "Virgen de los siete cuchillos" és multiplicada a l'infinit a Espanya!

Ara bé, és ella que, a Perpinya, és la Verge emblemàtica fins i tot d'aquesta processó i, encara mès, el seu culte no data que del segon meitat del segle XVI, és a dir quan Perpinyà era sota domini espanyol! Hispanité encara i no refutable d'aquestes Verges vestides de vestit negra, portant cabells naturals i sent adornada de joies d'un molt gran valor, donades per les riques senyores de la regió. A Espanya, les confraries de la Sanch són nombroses. Citem les de les grans ciutats com Murcie (hispanoparlant), Valladolid (vella Castille!), València. Fan les mateixes cerimònies que a Perpignan. La processó del Dijous Sant hi és idèntica amb els seus penitents negres i els seus pasos (traduïts per misteris en català).

La influència d'Espanya és innegable en l'organització tals cerimònies. I el ple de la Confraria de "la Sanch" a Perpignan se situa al segle XVII, del temps d'un Roussillon sota administració espanyola. És així com s'expressa Marie-Jeanne Trogno en una cerca dels seus estudis universitaris.

Evidentment, és molt més fàcil "punxar" d'aquí, d'allà, guarnint-se, com el gaig, amb les plomes del paó, amb el saber de la cerca altres ! Allò no és un Roussilló de tradició catalana que ha estat prevalgut amb aquest Prix-Méditerranée-Roussillon però un Roussilló espanyol, carlista i extrema dreta, preu sobretot de complaença en pagament de tots els articles raspalla a relluir ja copiosament servits i a venir. Les generacions de Roussillónès catalans que seguiran hauran d'envermellir-ne de vergonya... "

 

 

Acollida Tornada a l'àlbum fotos