Acollida Tornada a l'àlbum fotos

LA COBLA (orquestra sardanista)

 

La Sardana és el ball nacional dels catalans.

Qui diu sardana ha de pensar obligatòriament en la COBLA i no es pot parlar de la COBLA sense fer menció de tots els gèneres de música que pot interpretar.

La Sardana és una de les més vives, de les il·lustracions més boniques sonores i visuals de la âme d'un poble que compta més de deu milions d'habitants.

Una COBLA es compon essencialment de :

1 flabiol-tambori

2 tibles (va prevaler)

2 tenoras

2 trompetes

2 fiscorns

1 contrabaix.

Les primeres sardanes anomenades "curtes" eren ballades pels segadors "els ségadors" i els pastors "els pastors".

Eren alegres i no incitaven gaire a la meditació o al recolliment. Han desaparegut progressivament per a les sardanes anomenades llargues de les quals les primeres aparicions se situen entre 1830 i 1875, any de la mort del més gloriós dels pares de la sardana "llarga" Pep VENTURA.

La trobada de Pep VENTURA i d'Andreu TORON, luthier nascut a Camélas (cantó de Thuir), el 1816, va ser capital. Va permetre aportar preciosos perfeccionaments al tible i sobretot a la tenora.

TORON fabricava i modificava en funció de les proves|assaigs de VENTURA. Aquests instruments eren tallats en jujubier o del boix, eren considerats a tota Catalogne.

A la seva mort, Pep VENTURA havia compost més de 500 sardanes.

La Santa-Espina composta per MORERA és considerada com l'himne Català i era prohibida sota la dictadura de FRANCO.

Els coblas van acabar tota activitat durant l'última guerra mundial. Es van reconstituir i el 1949 la Catalunya nord comptava 13 Coblas.

La sardana no era ballada en aquell temps més que en el Vallespir, alguns pobles del Conflent i en el moment de les festes notables a Perpignan, Collioure i Le Perthus. Un renaixement ha aparegut cap a 1970 i el nombre dels aplecs és avui molt important en Catalunya nord.

El més prestigiós dels Coblas és actualment "la principal de la Bisbal".

 

La sardana és considerada amb tota la raó com el cercle més democràtic al món. Un s'és degut de considerar en un fins i tot impuls de fraternitat els que ho escriuen, els que la juguen, els que la ballen, els que l'escolten i els que li concerneixen|miren.

El català Pau Picasso no ha oblidat de retre homenatge a la sardana.

Acollida Tornada a l'àlbum fotos