Tornada
Descobreixi algunes de les nombroses obres de Núria CATALÀ aquí
*+*
Difícil de catalogar l'estil pictòric de Núria CATALÀ, la seva pintura és sempre a temes i cada tema obeeix al seu humor del moment.
La descobrim successivament curiosa del que observa un pastor o contemplativa davant una Verge al Nen, trist quan l'exuberància lluminosa de les foliacións no pot fer oblidar les amenaces que es reflecteixen en les aigües obagues d'un llac de llegenda
*+*
Una de les més torbadores característiques pictòriques de Nuria CATALÀ és que res a les seves obres no és mai immòbil, estàtic o mort, al contrari cada tret de color dóna la il·lusió del moviment.
La torre humana dels castellers es desploma de sobte i es cau amb ells mentre que la ronda dels sardanistes saltirona en el so del flaviol. Les ones escumoses del Mediterrani esquitxen un cel de tempesta, s'embriaguen de la seva pròpia potència i juguen, gracioses, amb grans ocells blancs. La cobla i la sardana compten entre les seves passions, la música catalana raona en obres virolades que expressen, amb exuberància, certes jornades d'estiu tòrrides de les quals la llum enlluernadora inunda tota cosa, mentre que esclata el so alegre d'una sardana, saludat per la remor d'una multitud festiva que la felicitat d'existir emborratxa millor que un bon vi. Els peus lleugers dels dansaires s'arquegen en la ronda fraternal. S'endevina Núria feliç i entusiasta mentre que creava aquestes escenes plenes de vida, de sensualitat i d'Amor.
Viçens, el guerrer català de la "Sel des Anges" s'aixeca, magnífic de certesa i d'arrogància malgrat la derrota, ric per sempre de la inviolació bellesa de la seva Terra del qual ningú altre no serà l'amo.
Un romàntic cirerar ceretane, del qual les flors immaculades rivalitzen en blancor amb les neus del majestuós Canigó que es perfila a través de branques pesadament encarregades, evoca "El cant dels ocells", aquest cant arrencat de l'oblit pel virtuós català Pau Casals.
*+*
L'Amor és a la base de l'obra de Núria CATALÀ, planeja triomfant sobre cadascun dels seus quadres.
L'Amor etern, impalpable fusió de dues animes candents, es materialitza per la carn, acosta cossos enllaçats, torç membres que roden i es munten en abraçades que s'endevina brutals, sempre per aquest talent particular de Núria d'afegir la il·lusió del moviment a la matèria inerta.
El moviment continua animant els cossos després de la satisfacció. Cossos de dones exposats sense vergonya ni pudor, innocents com la infantesa, bullint de vida i de veritat, fins a oferir a les nostres imaginacions els tebis olors de la seva eterna joventut.
*+*
I després també hi ha descobert, alliberades, confessades, els dolors del cor i de l'ànima.
A les seves obres intimistes i punxants, les sanguines de Núria CATALÀ continuen aquesta fascinant il·lusió del moviment. La nina enganxada al que l'abandona retorna cadascun als seus propis esquinços. Es vegi les llàgrimes colar a través de dits que velen una cara. Aquest cos recargolat no sembla t'ell no estremir-se sota els cops d'un indicible sofriment ?
*+*
En la vida Núria CATALÀ és una dona infinitament atractiva, afectuosa i amistosa, revoltada per les injustícies d'un món en el qual se sent estrangera, sempre somrient i acollidora malgrat les proves que travessa en silenci, naturalment reservat no parla mai d'ella. La seva amiga és la tela blanca, confident fidel a qui conta les seves alegries, les seves esperances i les seves tristeses .
*+*
Descobreixi algunes de les nombroses obres de Núria CATALÀ aquí