François GOUGES

LA VIDA D'UN CAMPIÓ

François GOUGES va néixer el 3 de setembre de 1941 a ARGELÈS-sur-MER, a Catalogne nord.

La passió de la petanca l'agafa des de la seva més jove edat.

Per què ? Com ? Gràcies a qui, a què ? Hi ha t'ell tingut un element desenclavador ? Ningú, no fins i tot François, no pot respondre a aquestes preguntes. Al seu record sempre ha jugat "a les boles".

El fet és que sempre li ha agradat aquest esport : la petanca, i es pot dir que d'una certa manera la petanca li ha tornat aquest amor.

Cal haver vist jugar François GOUGES una vegada, haver-lo vist evolucionar sobre un lloc on es juga a bitlles, aviat per divertir els seus seguidors, fent rajoles sobre una bola posada a la mà tensa d'un d'els seus "fidels", o guanyar de manera més seriosa victòries d'alt nivell amb una facilitat desconcertant, fins al punt que en els seus adversaris desgraciats l'admiració el prevalia contra la decepció, per comprendre el que fa la diferència entre un bon jugador i un Campió.

A més a més d'una adreça i una precisió estupefaent, hi ha amb François quan oficia sobre un lloc on es juga a bitlles una mena de gràcia, alguna cosa de fascinant que se sent sense poder esprémer. Aquesta màgia que es desfà de certs éssers, els espanyols el diuen "el duende"...

... el DO!

Aquest do, François GOUGES el té, de manera incontestable, no hi ha sinó a interessar-se el seu palmarès per ser convençut de en.

La primera a haver-se adonat que el petit François feia més què divertir quan anava a jugar a la petanca, és la seva mamà, Germaine Gouges.

El seu fill no feia més que divertir, guanyava! Guanyava amb jocs de boles que els adults, conquerits per aquest jove prodigi, li prestaven espontàniament. Sovint portava orgullosament a casa el lot guanyador. De les cistelles guarneixes però tan de vegades de l'aviram viu. El "petit" mereixia de ser fomentat i ho va ser.

A l'edat de 8 anys, els seus pares li van oferir el seu primer joc de boles.

Per a François allò valia totes les bicicletes i trens elèctrics amb què somiaven els petits nois de la seva edat.

François no somiava més que amb el pròxim concurs.

François volia esdevenir un gran Extraordinari de petanca.

François volia guanyar els Campionats de França !

Hauria d'esperar encara alguns anys abans de realitzar el seu somni.

*+*

EL SEU PRIMER TÍTOL

El 1956, François és vencedor als Campionats del Roussillon júniors la qual cosa li permet participar per a la primera de la seva vida a Campionats de França.

Aquest Campionat de França dels Júniors es desenvolupa a MONTPELLIER, i val a François la seva primera medalla, té 15 anys.

És molt petita aquesta primera medalla, i ben modest comparada a aquelles que li han succeït, i tanmateix François no és verdaderament orgullós que d'aquella allà. Després d'una carrera jalonada de succés, aquesta petita medalla, gens de sortida d'una meravellosa aventura que dura encara avui, queda la seva preferida. L'ensenya com un tresor, rarament i amb respecte.

A partir d'allà, les victòries s'encadenen unes després dels altres.

Au fil des ans François guanya nombrosos títols, del qual una quinzena de Campió del Roussillon al capdavant a cap, i en bicicleta de tres seients.

LES VICTÒRIES

El 1972 François, molt conegut en el mitjà prou tancat de la petanca, és ignorat dels banyulencs que coneixen la seva passió sense endevinar a qui han de fer.

És doncs en la indiferència general que prendrà el tren per anar a les proves dels Campionats de França 1972...

... que guanya!

De cop a BANYULS DE LA MARENDA el nom de François GOUGES és sobre tots els llavis, i els banyulencs, alcalde i consell municipal al capdavant, acolliran l'"heroi" en el seu descens del tren. En Aquell Temps els telèfons portàtils no existien i François va ser completament sorprès de la gran festa organitzada en el seu honor. No havia realitzat encara que era cèlebre, els banyulencs li ho han fet comprendre.

Renovarà la seva proesa 5 anys més tard, guanyant una vegada més el títol de Campió de França cap a cap 1977.

Llavors la carretera reial s'obre davant d'ell.

Heus aquí alguns dels seus títols més importants, ja que citar-los tot és impossible.

1977 : Vici Campió del Món de tripleta amb els germans NAUDO

1977 : Vencedor del 3r Nacional de petanca de PORT-VENDRES (Rossilló).

1978 : Vencedor de les 24 h de la 8a marató de petanca de CASABLANCA. Fins avui François GOUGES és l'únic que ha aconseguit la proesa de jugar 24 h sense parar!

1983 : Torneig Internacional de Molèsties (Itàlia) - François és vencedor en tripleta i en exhibició, i finaliste en doublette.

1986 : Campió de les Pyrénées Orientals corporatius

1991 : Vencedor del "PAU CAZALS"

1992 : Primer Internacional de MONTPELLIER

1995 : Vencedor del 4t Nacional de CARMAUX

1995 : Vencedor del Nacional de Petanca "Perpignan la Catalana"

2004 : Vencedor Talla del Roussillon

* + *

COMPETICIÓ

"FRANCOIS GOUGES" de METZ

Des de 1978, sota la impulsió del periodista JEAN AUSSARESSES, avui desaparegut, gran admirador i amic de François, la ciutat de METZ organitza cada any una Competició "François GOUGES".

Amb una competició al seu nom, la ciutat de METZ ha ofert a François el major homenatge que sigui atorgat a un Campió.

*+*

LA VIDA MOLT SIMPLE D'UN HOME TRANQUIL

François GOUGES s'ha casat el 27 de novembre de 1963 a BANYULS DE LA MARENDA (Rossilló) amb Liliane LACLARE, una banyulenque.

En aquesta època François treballava per a Banyuls com a forner, és allà que ha conegut Liliane, que ella fins i tot era venedora en un forn "competidora", el que no els va impedir enamorar-se.

De la seva unió van néixer dos nens : una filla Liliane nascuda el 5 d'abril de 1964, després un noi Jean-Marc nascut el 20 de març de 1969.

En juny de 2004, François i Liliane són els feliços Papy i Mamy de quatre petits nens.

La parella mai no ha deixat BANYULS DE LA MARENDA.

Alguns anys després del seu matrimoni, François ha entrat a l'ajuntament, on ha ocupat un lloc d'agent tècnic municipal durant una trentena d'anys.

Avui, passa una jubilació tranquil·la al ritme dels concursos de petanca i de la seva vida de família entre nens i petits nens.

*+*

NINGÚ NO ÉS PROFETA AL SEU PAÍS

Avui com ahir, i a BANYULS DE LA MARENDA com un altre lloc, el talent d'un Campió, la seva notorietat, els honors que se'n desprenen, atreuen sobre ell les gelosies i les mesquineries d'alguns.

François el Campió ha estat sovint en pujol al rancor i fins i tot a la malevolència de les mediocritats, gelosos del seu èxit.

Feliçment no es tracta més que d'una minoria. La major part dels banyulencs, i sobretot els fanàtics de petanca estimen el seu Campió i li ho proven anant a veure'l jugar.

François té també molts seguidors a través de França, i en període estival la multitud aglutinada al voltant de les reixes del lloc on es juga a bitlles assenyala quan el Campió està jugant.

Si el públic és fascinat pel seu talent, també és conquerit per l'amabilitat i la simplicitat d'aquest Campió, que lluny d'haver-se fet el "gruixut cap", no vacil·la a jugar en equip amb pétanqueurs ordinaris. Allò l'obliga llavors a jugar per a dos i de vegades fins i tot, rarament però allò arriba, a perdre la part... però l'important per a François és d'agradar als que tenen la mateixa passió que ell per a la petanca, una derrota en aquestes condicions és la més bonica de les seves victòries.

*+*

EL DO...

  Tweet