L'amic i gran poeta JOAN CAYROL de dolçosa memòria (1921-1981)

Torna a venir Vicenç

Potser que sí Vicenç que tenies raó
Ara farà deu anys de fugir el Rosselló
Tu deies que la terra l'hi arrecava el pa
que una "cinta" que serra treu el gust de cantar.
Torna a venir Vicenç, els cirerers t'esperen
Torna a venir Vicenç, la garnatxa ho vol
Volies, per la Flora, una vida de llum
Com se la veia escrita en un somni de fum
Volies, tu per ella, construir un Paradís
I a sa boca vermella, veure florir el somris.
torna a venir Vicenç, la Flora es desespera
torna a venir Vicenç, té amor per tu sol.
T'escric amic Vicenç, com gairebé germà
Per te dir el turment del pais català
D'aquest pais qu'ets fill que vas abandonar
l que ara té perill d'ésser encara demà.
torna a venir Vicenç, aquí és ta vida
torna a venir Vicenç, és la veu d'un germà
La coma de la Ramada on plegàvem nius
Es "route goudronada" fins el camp de l'Oliu
El serrat del Guillot, on caçàvem "mures"
El cortal del Menut, embalsamat d'espic
El Pla dels Lledoners i ses figues madures
Tot ha sigut venut a un estranger ric
Que n'ha fet cases mortes que dormen tocant riu
l que només desperten dos mesos a l'estiu.
torna a venir Vicenç, aqui és ta vida
torna a venir Vicenç, és la veu d'un germà
torna a venir Vicenç, aqui és ta vida
torna a venir Vicenç, és la veu d'un germà
torna torna a venir
Aqui és ta vida
torna, torna a venir
El pais cantarà