Catalogne selon Margarida

El Tomàs necessita tot el nostre suport i solidaritat... Doneu màxima difusió, envieu-li les vostres mostres de solidaritat (vagadefam@gmail.com), feu murals i pintades, envieu cartes al Departament i al Conseller d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, convoqueu concentracions als vostres pobles, llocs de treball, instituts o facultats, feu aturades, participeu de la vaga general que convoca el SEPC el proper dijous, i a la qual des de la COS fem una crida oberta i pública per participar-hi... Però sis plau, esteneu la solidaritat amb en Tomàs!!

*Tomàs Sayes fa un salt perillós en la seva vaga de fam i deixa d’ingerir glucosa (notícia publicada pels companys i companyes de _www.llibertat.cat_)*

Demà dimarts farà 29 dies que el Tomàs Sayes <http://www.llibertat.cat/content/view/4906/1/> va iniciar la vaga de fam de manera indefinida reclamant que les institucions iniciïn un procés de diàleg sobre la imposició del Pla Bolonya. De moment, l’estat del Tomàs comença a agreujar-se. Tal i com ha informat L'Accent <http://www.laccent.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=302:tomas-sayes-vaga-de-fam&catid=51:societat&Itemid=88>, segons l’informe del metge que li fa el seguiment de la vaga, Josep Maria Sans, les conseqüències poden ser irreparables si continua molt més temps sense ingerir aliments. L'advertiment de l'especialista mèdic va ser realitzat el darrer 19 de març durant la roda de premsa realitzada a la plaça Universitat, poc abans d'iniciar-se la manifestació contra la LEC <http://www.llibertat.cat/content/view/4995/29/>. Cinc dies després d'aquestes consideracions sobre el perill que corre, el Tomàs ha declarat que “Estic totalment disposat a radicalitzar la vaga de fam si el context ho requereix i, tot i que em trobo notablement dèbil i recentment tinc bastants mals de caps i marejos, psicològicament encara estic fort i amb les idees clares”.

Segons el metge que realitza el seguiment, el Tomàs ha començat a consumir matèria visceral del seu organisme. El metge ha comentat que /fins ara s’ha mantingut estable perquè consumia glucosa i begudes isotòniques que mantenien els òrgans com el cervell o el fetge actius, però ara, *sense ingerir sucre de manera artificial, tota la glucosa que falti es prendrà del propi cos*/*. *

Sayes, però, està convençut dels motius pels quals fa aquesta vaga de fam i ha declart que estaria disposat a arribar fins a les últimes conseqüències. El vaguista de fam explica: /Estic totalment disposat a radicalitzar la vaga de fam si el context ho requereix i, tot i que em trobo notablement dèbil i recentment tinc bastants mals de caps i marejos, psicològicament encara estic fort i amb les idees clares/.

El Tomàs també ha denunciat el fet que calgui que un estudiant faci una vaga de fam per reclamar que les institucions (les universitàries i les institucionals responsables del Govern) es disposin a iniciar un procés de debat amb la comunitat universitària.

D'altra banda, el Tomàs avui comenta al seu bloc els atacs i missatges intoxicadors que rep, amb intenció de desprestigiar-lo i desmoralitzar-lo. Podem atribuir amb facilitat l'autoria d'aquests múltiples missatges insultants als partits favorables a la privatització del Pla Bolonya, entre els quals també ERC i IC-V, dels quals alguns dels seus militants s'estarien encarregant d'aquesta feina bruta. Així i tot, en Tomàs ha tret ferro a aquestes actuacions insultants, explicant que plegat, però, reconforta ja que, quan els contraris es posen nerviosos i es llencen amb una ofensiva tan curiosa, demostra que la feina s’està fent bé. A més, es donen casos de mateixes persones escrivint sota pseudònims diferents per semblar que més gent està escrivint. Si he de ser sincer, em fa una mica de pena que algú arribi fins a l’extrem de fer aquestes coses, fruit, segurament, de la inseguretat en allò que es pensa i es creu, volent convèncer, no per raó, sinó pel nombre de persones que diu la mateixa idea. Estic content, doncs, que s’estigui fent bona feina i que, a més, ningú perdi el temps contestant aquest tipus de comentaris i dediqui el temps per coses més profitoses.

Avui dissabte, 21 de març, el nostre company Tomàs Sayes, compleix el seu 27é dia en vaga de fam per la defensa de l'ensenyament superior públic, de qualitat, no sexista, gratuït, popular i en català, contra el Pla Bolonya, i contra la violència i repressió desfermades contra el moviment estudiantil combatiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, però també en solidaritat amb els i les agredides per policies de tot pelatge a la Universitat de Barcelona ara fa 3 dies, a la de les Illes Balears a Palma, ara fa 2 dies, o anteriorment a València i altres indrets arreu dels Països Catalans.

Us preguem que continueu escrivint al Tomàs (vagadefam@gmail.com),
mostrant el vostre suport i solidaritat, i si podeu, visitant-lo a la UAB, on roman tancat mantenint la seva lluita, la lluita de totes i tots contra Bolonya, contra la mercantilització dels serveis públics en general i de l'ensenyament en particular, contra la repressió, contra el capital... fent una mostra de dignitat i valor que mereix tot el nostre suport, solidaritat i admiració.

telèfon nacional d'atenció sindical (dilluns a divendres, 9h00 a 21h00):
622 901 212

La notícia alegra tots els que no creien més que un dia aquest home deshonest de manera eminent, qui ha fet tot el que un de polític no HA DE FER, anava a ser arrossegat finalment davant un jutge a qui haurà de retre comptes.

Ben nombrós són els banyulencs que haurien preferit que aquesta posada en examen tingui lloc 14 anys abans. Però Pierre Picoteja, el successor el 1995 de Jean Rède, així com els seus consellers han tingut por de salvar el pas i, amb el pretext de reconciliar els banyulencs àmpliament dividits després de 12 anys de «rédisme», han preferit girar la pàgina.

El resultat és que Jean Rède ha continuat, malgrat l'edat i la malaltia, a córrer després d'aquesta cadira d'alcalde que havia perdut i que volia recuperar per damunt de tot! Les últimes eleccions li han permès realitzar aquest somni boig, gràcies a l'ambició d'un dels candidats que, encara que arribat en 4a posició, ha cregut que podia ser escollit i s'ha mantingut així que s'ha assabentat de la retractació (a favor de Rède) del 3r candidat.

La gran tornada de JR és al final una victòria que arrisca ser molt amarga per a ell i bé dolça al cor dels seus adversaris! Si el vell que s'ha fet hagués tingut la saviesa de quedar-se a casa seva a cuidar els seus reumatismes i el seu cor, la Justícia hauria continuat certament oblidant Jean Rède. Un proverbi dit que «sempre «un és castigat per on s'ha pescat, ara bé el més gran pescat de Rède és segur l'avidesa que a casa seva prens múltiples aspectes, tots més repugnants uns que els altres.

La seva posada en examen revela al públic i en particular als banyulencs que Jean Rède, el «salvador» del CHM és en fet el seu enterramorts. Aquí com a l'ajuntament feia jocs malabars amb els diners de les subvencions que desviava hàbilment en el seu profit personal i als depens dels destinataris, en aquest cas dels nens malalts el que és perfectament innoble. Una cosa és segura, la sala d'audiència arrisca ser massa petita per rebre el públic que es presentarà el 30 de març pròxim al Palau de Justícia de Perpinyà.

Un llarg article publicat originàriament pel periòdic italià d'esquerres Il Manifesto, i traduit al català per un company de la COS, per a les Àrees d'Acció Sindical i de Salut i Seguretat Laborals del sindicat.

Malgrat ser molt llarg, és un document terrible i impressionant, que demostra amb total realisme i crudesa com la patronal i el capital ens estan destruint com a éssers humans, i fent de la droga una de les seves millors armes. Molta atenció, doncs caldria fer un estudi semblant al nostre país, on ningú pot ja negar queles drogoaddiccions són un dels principals problemes de la societat arreu dels Països Catalans, i que amb l'actual situació de terrible crisi econòmica, no farà més que agreujar-s'hi.

Com ??? KOAAA ??? El blog de PerpignanToutVaBien quels hi agrada molt fer esperit sobre els escandols del PS no gira a la broma la derrota d'Alduy-el trixarou ?? Estic estupefacta, sense veu, clabada sobre els peus per la sorpresa !! La remor seria doncs veritat ? PerpignanToutVaBien no seria més que un blog al serveix de la dreta "perpinyano-alduynenque" i no una colle de periodistes lliures i independents ??? Dolç Jésus quina decepció !!!

Mes un gran YOUPPIII !! en tot cas ja que el Tribunal de Montpellier no ha escoltat res als consells del comissari del govern i anul·la les eleccions... divina sorpresa !!

Per desgràcia es pot confiar en JPA, el fill-del-seu-pare, que com el papà no conneix la vergonya i no tindrà ni la pudor, ni la decència, ni el valor, ni la senzilla finesa política d'acceptar, tal el gran senyor que no serà MAI, de no apel·lar crida i de tornar sotmetre's (sense mitjó aquest cop)al sufragi dels electors !

Imagína-te un moment amic internaute-català l'espectacle i la cara dels adversaris d'en JPA que haurien estat obligats sobre aquest cop, de retre homenatge a la « magnanimitat » de "l'enemic hereditari" ??? En vos una d'aresta dolorosa al mix del canyo ?! Mes el fifill-al-seu-dady no els imposarà tal prova ja que ha anunciat, a la velocitat de la llum, que apel·laria crida ?! Vist que l'honor d’aquest titella és tan curt com la seva alçada sobre potes, aquesta decisió no ha sorprès ningú... i dir que hi haurà cunys que votaran per ell !! Déu protegeix nostra Catalunya !!

*Trixarou és català "banyulenc" per traduïr el mot francès "tricheur" ... En realitat i en bo català si en crec el diccionari "tricheur" es tradueix per : Trampós

La decisió del Tribunal Administratiu de Montpeller, en el sentit d'anular les eleccions de la Vila de Perpinyà i obligar a la celebració de noves eleccions suposa, per part del Tribunal, i així ho volem destacar, un exercici d'imparcialitat i de respecte no únicament a la justícia sinó a tots els ciutadans que davant els fets del mes de març es sentiren, amb tota justícia, enganyats en el seu exercici democràtic.

Volem també remarcar que aquesta decisió correspon plenament amb la demanda feta per Esquerra Republicana de Catalunya el 16 de març mateix, en descobrir-se el frau al col·legi Leon Blum, en que reclamàvem la repetició de les eleccions i el control per una autoritat independent de tot el procés electoral.

Lamentem profundament la pèssima imatge que ha donat de la nostra vila l'actuació antidemocràtica d'elements de l'equip de l'actual batlle i demanem al senyor Jean Paul Alduy de no fer ús del recurs al Consell d'Estat i permetre així la convocatòria immediata d'unes noves eleccions a l'ajuntament de Perpinyà.

Ni la Vila de Perpinyà ni els seus ciutadans, com tampoc la resta de la Catalunya Nord, es poden permetre mig any més de provisionalitat i dubtes en la direcció del nostre municipi, i més encara en un context de crisi financera com l'actual, que exigeix de tots, i principalment de les administracions públiques, actuacions decidides i valentes que evitin que siguin les classes populars les que paguin el més alt preu del difícil context econòmic en què vivim.

Esquerra Republicana de Catalunya, l'esquerra del país, es compromet a seguir treballant, com hem fet fins avui, per tal de promoure un canvi en la Vila de Perpinyà, que des de el catalanisme i l'esquerra, ens permeti d'avançar en el combat de la justícia social, la democràcia i la llibertat

Estic absolutament folla després d'haver après del que ha estat decidit amb l'afer de les "chaussettes". Anem cap a una "no" dissolució d'una elecció qu'ha estat embrutida per una frauda tan gran i ridícul que Perpinyà ha tingut la "Une" dels medias parisencs, i que la manera de trempà ha fet esclaffa de riure tot al país. Se podia suposar qu'en la Republica Democratica dels drets de l'Homa, les lleis eren respectades i que una elecció fraudulenta averada com aquesta seria immediatament dissolta ? I bé no ! En primer sem tingut esperar mesos i mesos, el temps segurament de deixar caura la malicia del poble i donar a aquest poca vergonya de l'Alduy d'affirmar-se com el batlle "legitim" ! A quin moment la pseudojustícia francesa considera que hi ha d'haver dissolució de una elecció per causa de trampa ? Sober tot que se pot pensar que si un de la banda a Alduy s'ha deixat agafar en flagrant delit, d'altres han estat mes axurits i no s'en fet prendre la mà dintre les "chaussettes", mes se pot sospitar sensa risca de s'enguanyar que no n'hi ha agut que un sol a trempar ! I tanmateix n'hi hauria que un, el dobta en aquest cas és més que raonable i suficient, és una certitud ! I malgrat tot encara no era prou suficient per dissodre de seguir ? Quina mala bruma !! És clar que amb els comptes d'apoticaris que nos ha fet el comissari de la Répùblica, comptes sobre els quals el tribunal de Montpeller es deu recolza per decidir, és com si ja havien legalitzat un frau vergonyós, tan vergonyós com la paródia de justicia que nos jogara el tribunal de Montpeller... l'Alduy pot dormir tranquil ningus el fotra fora com s'hauria fet dintre una Republicà digna d'aquest nom !

Avui la impostura s'ha confirmat encara pitjor i venim d'apprendra que sota el pretext deliberement deshonest que el "perjudici no ha canviat el resultat final dels eleccions", (aixó sí que ho calia gosa dir !!!) hi ha gros a jugar que no hi haurà cap anul.lació ! Com ho diuen els francès : "circulez y a rien à voir !" La missa esta dita ! Perpinyà no tornara a votar i guardarar-se com batlle un trampós, un mentider i un covard que deixa la responsabilitat d'un acte indigne als seus "servidors"... és lamentable.

Ara la sola questió és : que feran els perpinyanès i amb ells que feran els catalans ? Verificarem si el judici del Prefect Bonnet (de trista memória !) sobre els catalans era veritat o no, i si sem o no " comme les corses le courage en moins ! "...

Catalogne selon Margarida

Com cada any des del 1944, els catalans commemoren el record d'en Lluís Companys i de tots els patriotes.

Enguany, l'homenatge concernirà més particularment en Josep Marsal i Moncasi.

Després de la manifestació, els participants seran rebuts al Centre Cultural Català de Perpinyà.

El Cercle invita els catalans a participar nombrosos a aquesta cerimònia del record.

Ah ! Que agradable és llegir els comentaris del butlletí «GENERATIONS BANYULS» de juliol/agost 2008 !

Far de riure amb l'article publicat a la pàgina modestament qualificada de "florilège"* o tal N.C. denuncia la vulgaritat del nou batlle, en terminis molt elegants història certament de crear el contrast amb les paraules injurioses proferides per Jean Rède en contra de Patrick Médina, que hauria fet callar-se per aquestes paraules : «No tindrà la paraula, d'altra banda no diu més que conyaries !».

Decididament la ingratitud humana no té cap límit, ja que és gràcies a Patrick Médina qu'en Jean Rède ha trobat la cadira de batlle, mentre que ell mateix no hi havia de creure !

A menys tenir el QI d'una ostra o la memòria d'un francès, que se sorprendrà que els tretze anys passats no hagin millorat d'una iota les males maneres de Jean Rède ? Per jo és sense cap vergonya que reconec trobar aquesta «deriva verbal» verdaderament exacta, I en Patrick Médina no té que el que mereix.

El final es clar qu'és inútil esperar qu'en Jean Rède serà el batlle de tots i no només dels del seu clan, ni que no es restablirà amb la seva trista i onerosa concepció de la gestió municipal.